Diumenge XXIX de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 20 Octubre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens ensenya que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança

1.- Un dels episodis més curiosos de la història de Jacob és la seva lluita amb Déu que el profeta Osees simplifica així:Quan va ser un home va lluitar amb Déu, lluità amb un àngel i el va vèncer; va suplicar i obtingué el seu favor” Os 12). Lluità amb Déu i el vencé. I Déu li canvià el nom: et diràs Israel, “que Déu es mostri fort”. Segons diuen, sant Agustí va escriure: la pregària és la força de l’home i la debilitat de Déu. Déu es deixa vèncer quan hi tractem en la pregària. Avui en tenim dues mostres.

2.- El poble d’Israel es troba enmig del desert sense aigua i clama al Senyor. Déu li respon donant-li aigua a dojo quan Moisès colpeja amb la vara la roca de l’Horeb. «El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?» Aviat es presenta un conflicte armat. Els amalecites, una tribu que viu en part de les ràtzies contra les caravanes que es dirigien d’Egipte a Canaan, en munten una de grossa contra els israelites nòmades. Mentre el poble lluita, Moisès els acompanya des de dalt del turó amb els braços enlaire. La tradició ha vist en el gest de Moisés la figura orant que demana la victòria per a Israel.

3.- Deu ser molt difícil ser Déu quan dues persones o dos pobles es fan la guerra i li demanen la victòria. Ho feien els israelites i ho feien els cristians quan invocaven sant Jaume o la Mare de Déu de la Victòria contra els turcs o en totes les croades. Si en comptes de matar-se fessin obra de pau no posarien Déu en el conflicte de decantar-se per un bàndol. Deu és Pare de tots. I no vol la guerra sinó la pau, no pas l’odi sinó l’amor, no pas la superioritat del tirà de torn sinó la igualtat i la fraternitat en un clima de llibertat.

4.- La pregària és important. Jesús ens ensenya que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: estar sempre connectats amb Déu a la manera que els pares estan pendents dels fills tothora. Jesús ens presenta un escenari ben galdós. Un jutge fatxenda i prepotent que passa de Déu i trepitja les persones. Què es pot esperar d’unes autoritats legislatives, judicials i executives quan han perdut el respecte a Déu i al poble?

5.- La vídua. Tota sola, sense cap suport. Però digna. Inflexible tanmateix al desànim, com les famoses “mares de mayo” argentines. Ha descobert que Déu sempre està de part del foraster, de l’orfe y de la vídua, sempre contra la injustícia i l’opressió, contra els sistemes inics que passen olímpicament dels qui no tenen ni veu ni vot, i a sobre els encolomen la llufa de subversius, rebels, desestabilitzadors de la pau social. Sembla talment que intueixen la futura teologia de l’alliberament. El jutge té la raó de la força. La vídua la força de la raó que acaba vencent. Es basqueja anant i venint i cridant, disposada a esgarrapar les barbes del tirà si cal.

6.- Déu, que té el cor de pare i la tendresa de la mare, no fa cap oi de comparar-se amb aquell mal home. Però atén les vídues, els forasters i els orfes. I vol que insisteixen en la pregària, sense defallir. Mentre ens fa esperar, Déu ens forma interiorment. No és pas un Déu tapaforats o una màquina expenedora que pitjant un botonet deixa anar el producte. Déu ens ha fet persones i vol que siguem persistents i tossuts quan li demanem alguna cosa. Ell ens escolta. He vist el meu poble oprimit, he sentit el seu clam i vull alliberar-lo, digué a Moisès. Però no sempre troba qui vulgui fer aquesta tasca alliberadora jugant-s’hi la pell. Necessita temps per formar Moisès o Judes Macabeu o el Messies alliberador de Natzaret i els homes i dones disposats a jugar-se la vida al costat dels febles i marginats. I això no s’improvisa.

7.- Sant Pau s’ha dedicat a formar un apòstol com ell. Timoteu va rebre la primera formació en la fe de la padrina Lois i la mare Eunice. Quan era tot petit, el van familiaritzar amb la Bíblia. I gràcies a aquesta fe il·lustrada ara té a les mans les “Sagrades Escriptures” inspirades, que contenen la Paraula de Déu plena de saviesa que el fa apte per «ensenyar, argumentar, encaminar i instruir en la justícia». Són una escola de saviesa.

8.- Avui és el Domund. Diumenge mundial per la propagació de la fe. Som batejats i som enviats. I armats només de la Paraula. Amb gran amor, amb gran bondat, posant pau i guarint les ferides i eixamplant els horitzons. I sense por. Jesús preguntava a l’evangeli d’avui: Quan jo, el Fill de l’home, tornaré a la terra hi trobaré una fe com la de la vídua constant i infatigable? De nosaltres depèn.

9.- Gràcies a Déu la major part de les famílies teniu a casa mitjans per posar-vos cada dia en contacte amb la Paraula de Déu. “La missa de cada dia”, “Paraula i vida” i altres. Som invitats a fer com la padrina Lois i la mare Eunice: compartir la fe amb la família llegint els textos bíblics en un clima de pregària. Som-hi doncs. Amb el cor i la ment amarats de Paraula la podrem comunicar amb tota naturalitat, perquè d’allò que el cor en va ple, la boca en parla.

Tipus recurs pastoral: