Diumenge XXVIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 13 Octubre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El samarità agraït

1.- El motor de la història de Naaman és una noieta captiva, minyona de la muller del general. “A Samaria, segur que el profeta Eliseu curaria el meu amo de la lepra. Dit i fet.

2.- Naaman s’atura a la porta del profeta. No hi pot entrar perquè és leprós. I en rep un missatge: Que es renti set vegades al Jordà. Això no! Els rius de Damasc són prou més grossos i nets que el Jordà. Vols dir? Per què no provar-ho? Ho prova i en surt amb la pell suau i fina com la d’una criatura.

3.- Naaman fa una constatació: A tota la terra no hi ha cap Déu com el d’Israel. Per això s’endurà uns sacs de terra del país per fer-se’n a casa seva espai sagrat on adorar el Senyor únic.

4.- El Senyor degué somriure amb la bona fe d’aquell bon home. Encara ha d’arribar el dia que Jesús proclamaria prop de Samaria: Déu es Esperit i cal adorar-lo amb esperit i veritat. No està lligat ni a Samaria ni a Jerusalem ni a Damasc. Més encara: El qui m’estimi, el Pare l’estimarà i farem la nostra estada en ell. El santuari de Déu és la persona humana.

5.- Naaman ho donaria tot a Eliseu pel benefici de la salut. Però no n’accepta res. Ha rebut de franc el do de guarir i ha de guarir de franc. La millor recompensa per a Eliseu és veure com Naaman ha descobert la bondat del Senyor. Realment ha fet obres prodigioses mogut per l’amor que ell guarda fidelment al seu poble.

6.- De fet el leprós ho tenia molt malament. La lepra era un mal encomanadís. Calia protegir-se’n de totes totes. La Llei era taxativa: “El leprós anirà esparracat, amb el cabell esbullat, amb la boca tapada i cridarà: “Impur, impur!” Viurà aïllat fora de qualsevol nucli habitat. Ben trist.Religiosament impur com un maleït de Déu. Socialment, marginat. Contaminava tot el que tocava. ¿Recordeu la por que ens feia anys enrere la tuberculosi? Els tísics vivien en centres ben atesos, val a dir-ho, però aïllats. I què passava amb la sida o l’èbola? També ara discriminem, ens apartem de segons qui, evitem conversar-hi, de fer-hi tractes.

7.- Els 10 leprosos de l’evangeli d’avui respecten la llei. S’aturen un xic enllà i demanen cridant a Jesús que se n’apiadi. No el volen contagiar. Se’n van tot d’una al sacerdot que diagnosticava la lepra i en verificava la guarició si s’esqueia. Oferiran el sacrifici que s’escau. Però no tornen. 

8.- Només un s’adona del gran regal que ha rebut i torna a Jesús a donar-li gràcies. Però, no eren 10 els guarits? I només n’ha vingut un. I samarità! el foraster, de religió dubtosa, enemic d’Israel. Au, aixeca’t i vés-te’n. Amb la salut física ha trobat la vida de fe i una missió. Anuncia la bona nova de Jesús a tothom.

9.- Pau és a la presó encadenat com si fos un criminal per predicar la veritat de Crist ressuscitat. Però està segur d’una cosa. Les presons no poden encadenar la Paraula de Déu. Tampoc la paraula humana quan és humanitzadora. Recordem grans personatges: Moisès, Gandhi, Mandela, Luther King, o Rosa Parks. Només amb la veritat van superar les cadenes i assolir la llibertat. Avui mateix veiem unes persones en presó preventiva per defensar la dignitat del nostre poble, armats només amb la paraula. Però la veritat no resta emmordassada per la mentida de la postveritat. Sant Pau i tants altres cristians han resistit contra vent i marea amb una convicció: Si morim amb Crist, també viurem amb ell i regnarem amb ell; si mai el neguem, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.

10.- Aquest matí he rebut una espurna lluminosa que m’ha semblat genial. Fa així: "¿Algun cop he donat gràcies al Senyor per tot el que ha fet per mi, amb la mateixa efusió d'aquest samarità? En tinc motius!"Mirem la història de Naaman. Guaitem el samarità agraït. Que l’Eucaristia d’avui sigui per a nosaltres allò que significa: acció de gràcies. Gràcies a Déu i gràcies per tot el que rebem dels altres. I gràcies perquè podem donar-li gràcies tot cantant: us donem gràcies per la vostra immensa glòria!

Tipus recurs pastoral: