Diumenge XXVII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 6 Octubre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

La fe. Això què és?

Amb Lluc anemacompanyant Jesús tot fent camí cap a Jerusalem.

Els deixebles devien sentir-se molt sorpresos i un xic espantats per les exigències que el Mestre els anava plantificant sobre el seguiment. Ells l’estaven seguint, però on els portava tot això? Sentirien que per anar endavant necessitaven motius més ferms per a confiar. I tot d’un cop li diuen al Senyor: doneu-nos més fe!  

Com a resposta Jesús no es posa a donar definicions sobre la fe sinó que comença per proclamar el potencial que suposa la fe per a les nostres vides i en relació amb Déu, amb el pròxim, amb la natura... Dues comparances ben entenedores per aquella gent camperola:

* El granet de mostassa, tant petit, quin potencial de vida amaga per a créixer i reproduir-se!

* La morera –n’hi hauria alguna per allí– que a una ordre rebuda des de la fe seria capaç d’arrancar-se de terra i plantar-se en el mar.

Com sempre en la Paraula de Déu el llenguatge assenyala cap a un missatge. Aquí el missatge és transparent i potent: la fe és un motor de moltes revolucions que ens embala cap la plenitud de la nostra existència en l’òrbita de Déu-Amor Etern.

Doneu-nos més fe! Doncs sí, els deixebles tenien els seus problemes per a entendre les condicions que Jesús els proposava: capgirar la manera de veure sobre el diner, el poder, el plaer, la mateixa religiositat... i com rerefons allò tan estrany que els havia dit en iniciar el camí a Jerusalem: que ell mateix seria arrestat, maltractat, matat... i que ressuscitaria al tercer dia.

I nosaltres, què? Doncs igual si fa o no fa! Hem dit a Jesús que sí, i sabem que la seva oferta ho és d’amor i felicitat. Però a la vida se’ns travessen entrebancs, foscors, contrarietats, problemes de salut, de família, de convivència, d’economia... i ens arriben contínuament noticies de desastres, de guerres... el domini del déu diner que condemna gran part de la humanitat a la misèria... Ens venen preguntes que no troben resposta... I la fe se’ns fa difícil.

Ja hem sentit en la primera lectura com el profeta Abacuc es queixava a Déu: Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu... cridaré “violència” i no em salvareu?... El Senyor li respongué que confiés, que tot tenia el seu moment i que tot es resoldria aviat. El text d’Abacuc acaba així: L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.

Recordo que una de les primeres lliçons que vaig aprendre en els estudis de teologia fou que: la fe i la confiança són una mateixa cosa. Com una moneda de dues cares.

La fe no és cosa d’acceptar formulacions preestablertes. Fe és cosa d’actitud: de confiança. Déu li demana al profeta que confiï.

La fe més que creure en Jesús és creure a Jesús: refiar-se d’ell, confiar en ell, en la seva Paraula. El mot “creure” en català té un significat més precís i autèntic que en altres idiomes: “hem de saber creure” vol dir que hem de fer el que se’ns proposa. La fe cristiana es recolza en la persona de Jesús. Si confiem en ell, tot i que a voltes no entenem gaire les formulacions religioses, si confiem, la nostra fe és viva. La confiança provoca reacció, compromet, fa actuar. La confiança en el Senyor ens fa sentir vius, ens atansa a ell i ens compromet a lliurar-nos, juntament amb ell, en favor dels germans.

Així que, engrescats per la importància del creure, volem anar demanant a Jesús: Dóna’ns més fe.

En la paràbola del criat fidel –del mateix evangeli d’avui– s’insinua l’actitud de l’home de fe, que es mou –que creu– que actua desinteressadament al servei dels altres, no per a amuntegar mèrits a base de sumar pregàries, accions benèfiques, ajudes a l’església... Els mèrits a favor nostre ja els va guanyar Jesús en el seu lliurament. Ara se’ns proposa d’actuar amb plena gratuïtat solament inspirats per la confiança.

La fe és confiança. Saber “creure”, actuar per amor, un amor agraït vers el Senyor, un amor gratuït vers els germans, a la manera de Jesús.

Diguem que la nostra fe consisteix a confiar, deixar actuar en nosaltres l’amor de Déu tot estimant-nos els uns als altres tal com Jesús.

Senyor, augmenta’ns la fe! 

Tipus recurs pastoral: