Diumenge XXVI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 29 Setembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Així acabarà l’orgia dels vividors!

El profeta Amòs, segle VIII abans de Jesús, pagès i ramader, és cridat i enviat per Déu. Ell, que sí, se’n va cap al palau del rei i els rics potentats de Samaria a cantar-los les veritats, en nom de Déu, sobre la seva vida escandalosament luxosa tot deixant la gent humil enfonsada en la misèria i l’opressió. “Viuen en l’opulència, ignorant sense cap escrúpol de consciència la necessitat que passen molts en el seu entorn... Ara seran els primers en les files dels deportats... “així acabarà l’orgia dels vividors.”

En el salm tenim la contrapartida de Déu: El Senyor fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.

Així, doncs, ja anem veient per on ens portarà el missatge de l’Evangeli. Insisteix, per si encara no hi hem entrat bé, en allò de que no podeu servir Déu i el diner.

Lluc ens presenta una paràbola punyent. Recordem que les paràboles són contes que Jesús s’inventava per a deixar clar un missatge que volia transmetre. El que compte és el missatge. Entenem que no ens cal aquí aturar-nos en qüestions sobre l’infern i sobre aparicions que apareixen en l’escenari. Anem al gra:

Hi havia un home ric, vestit de porpra i lli finíssim, que cada dia feia banquets opulents. I no prestava cap atenció a un pobre home que s’estava a la porta, carregat de nafres, esperant poder menjar engrunes del que sobrava de la taula del ric. Simpàtic el detall dels gossets que, ells sí, s’hi atansaven a suavitzar amb la llengua les nafres del pobre Llàtzer.

A tots dos els arriba la mort. I aquí es canvien radicalment els papers. El ric és refusat, s’ha enfonsat ell mateix en les tenebres eternes mentre que el pobre Llàtzer és acollit a la falda d’Abraham, acollitper Déu com un infant a la falda de la mare.

Ens cal un toc d’atenció, perquè sí que ja ho acceptem d’estar a favor dels pobres, però que no ens passés com al ric Epuló que des de la vida de confort no prestava atenció a l’home dissortat que tenia a la porta de casa. Podríem dir que no n’era conscient, no se’n adonava, estava en una altra òrbita.

Tant se’ns parla de l’evangeli dels pobres que sí, que ens ho creiem, però si no portem una llum potent de misericòrdia en el cor, ens els mirarem com a persones de fora de nosaltres als que potser podem donar un cop de mà, però en realitat la nostra mirada s’enfoca cap a una altra banda, cap als nostres interessos, pensaments, preocupacions... mirem de no fer mal, de complir les normes religioses i socials, d’anar passant... I potser no ens n’adonem del pobre Llàtzer que jeu a prop nostre ...

Mireu, ahir vaig llegir en els apunts d’un monjo del císter:

Si una persona estima, immediatament estableix relacions directes al seu entorn. I jo afegeixo seguint la línia de Jesús: els que té més a tocar en la seva relació d’amor són els preferits de l’Evangeli.

La clau de lectura de tot això és senzillament saber estimar. L’Esperit de Jesús ens vol alliberar de la distracció de l’Epuló: que el cor no miri tant cap els nostres interessos, la nostra comoditat... que la nostra sensibilitat es vagi amarant de la sensibilitat evangèlica de Crist, totalment diferent a la sensibilitat del món que respirem. Com ens diu sant Pau en la carta als filipencs (fl 2,4): Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist.

Tipus recurs pastoral: