Lectio divina on line 87 (Setmana del 23 al 29 de setembre)

Dilluns, 23 Setembre 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: LA PREGÀRIA DEL PARENOSTRE

“...I quan pregueu no sigueu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Ja tenen la seva recompensa. Tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca’t amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar... Vosaltres pregueu així:

Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom,
vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel.

Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia;
perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen;
no permetis que caiguem en la temptació,
I allibera’ns del mal.

Perquè si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.”

(Mt 6, 5-15)

-------------------------

Què diu el text?

 A la teva vida, ¿quants Parenostres has resat de rutina?

¿Recordes haver pregat alguna vegada el Parenostre amb detenció i silenci interior?

El text d’avui, què et suggereix?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio

Jesús fa servir el nom de Pare per a relacionar-se amb l’Amor Etern del qual procedeix, també per relacionar-lo familiarment amb la seva petita comunitat. La paraula Déu no és preferida de Jesús, sempre que ell treu aquest mot cal situar-lo en el context en què el pronuncia i perquè...

El Parenostre és la pregària ‘COMUNITÀRIA” per excel·lència. En el Parenostre que resem en català apareixen els pronoms ‘nosaltres’, ‘nostre’, ‘-nos’, ‘nostres’... no menys de vuit vegades, i mai no surt el ‘Jo’.

La primera part del Parenostre relaciona l’eternitat amb el temps, el Pare amb nosaltres. El Pare és creador i dissenyador de tot el que evoluciona en el temps, en el qual hi som nosaltres. El disseny del Pare és acabat, etern, perfecte, sap el que vol, però nosaltres l’hem de realitzar en el temps, i el temps té les seves lleis geològiques, metamòrfiques, biològiques, psicològiques, socials... que ens compliquen molt poder entendre bé el disseny creador del Pare vers nosaltres... Per això ens cal demanar-li que ens ajudi i se’ns faci sempre present per poder fer la seva Voluntat. La segona part del Parenostre fa referència a les nostres carències, les ofenses fàcils en el nostre conviure, les temptacions i la presència del mal en el món:

Quan demanem ‘el pa de cada dia’ hem de referir-nos al que necessitem per a la vida: l’aliment, informació, afectes, cultura, una societat ordenada, etc. tot el que ens és necessari per a realitzar-nos com a persones i com a ciutadans. I demanar-ho en la mesura que ho necessitem...

El tema de les ‘ofenses’ és el talismà de la nostra autenticitat cristiana. Jesús hi insisteix particularment. Mentre hi hagi un raconet de mal veure, suspicàcia, mentida, i no diguem ja odi, ira, venjança... la nostra fidelitat a Jesús és malaltissa o inexistent, per més que resem parenostres i els fem resar als altres. El tema del perdó és radical, essencial, definitori...

Les temptacions dels humans són els afanys de diners, poder i hedonisme, que sempre els tenim a l’entorn, i, tot vigilant, els podem fer ídols, grans o petits, però ídols... Totes les idolatries, minses o gegants, són excloses del Regne... El Mal és el cor humà pervertit per la supèrbia, la hipocresia, l’arrogància, l’Ego en definitiva, que és capaç dels pitjors estralls quan es desboca i que es creu i actua com a déu.

Valorem, estimem i preguem el Parenostre amb el respecte i silenci interior que es mereix i que nosaltres necessitem. No si val resar-lo a corre cuita per a demanar gràcies o fer el compliment d’una penitència de confessonari. El Parenostre és l’oració que, sentint-nos Comunitat, hem de portar al cor tots els moments del dia...

Tipus recurs pastoral: