Diumenge XXV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 22 Setembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Astúcia, per a acumular o per a servir?

Tinc la sensació que Lluc en relatar l’anada de Jesús a Jerusalem va recordant diverses lliçons anteriors del Mestre i les va afegint a aquest moment cimer dels ensenyaments de l’Evangeli, camí de Jerusalem. Sigui com sigui, avui Jesús insisteix en el tema dels diners. I ho fa amb una contundència tal que acaba dient: no podeu servir a dos senyors... no podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.

En parlar aquí de riqueses cal que hi posem atenció. El text original grec diu “mammón”, una paraula cananea que significa “el déu diner”. No podeu servir al nostre Déu i al mateix temps al déu diner.

Abans d’arribar aquest punt l’evangelista ens descriu una paràbola de Jesús que a primera vista pot provocar embolics d’interpretació. Sembla com si fes lloança d’aquells que fan anar l’astúcia per als seus tripijocs econòmics. Jesús diu que hem de ser astuts en el manejar els nostres béns de manera que serveixin per a bé de la justícia i l’amor cristià. Tot advertint que els fills d’aquest món són més astuts en els seus abusos econòmics que no pas els fills de la llum per a fer el bé.

No cal que donem més tombs sobre el sentit de les riqueses, que ja l’evangeli els darrers diumenges ens ho ha anat posant ben clar. Cal deixar que l’Esperit de Jesús ens converteixi vers unes actituds més evangèliques de pobresa del cor, senzillesa, desinterès, generositat, compassió, misericòrdia...

 No podem restar passius davant la idolatria del déu diner que està clavant les urpes diabòliques sobre tants milions de persones que en el món viuen enfonsats en la misèria, la opressió i la desesperació. El déu diner es mou amb l’astúcia maligna de fomentar un consum esvalotat i un poder soterrani sobre la gent del carrer, tot amuntegant a mans del capital el que hauria de ser a profit de tots.

Els seguidors de Jesús no podem mirar cap a una altra banda per a no veure tanta sofrença com ens envolta. Volem ser solidaris dels qui es juguen el tipus a favor de la justícia i la pau. Recolzar-los tant com ens sigui possible i actuar en conseqüència amb una utilització responsable dels nostres béns i amb un compartir solidari a favor de les persones i famílies més desfavorides.

La nostra força està en el testimoniatge evangèlic d’una vida sòbria i generosa; d’un món interior que irradia cap enfora en el nostre entorn més pròxim. Els valors personals que ens han estat donats són la millor riquesa: el nostre temps, les qualitats manuals, artístiques, intel·lectuals, la mirada positiva, la tendresa, el saber escoltar, l’amistat, i com a millor regal que a tot això hi dóna brillantor: la fe. Una fe viscuda en el seguiment de Jesús pobre, lliurat a tots fins a donar la vida.

Tipus recurs pastoral: