Diumenge XXIV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 15 Setembre 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Déu organitza un tec amb música i ball

Veig el capítol 15 de Lluc com un resum de l’evangeli de la misericòrdia que sobrepassa tota la nostra capacitat de ponderar l’alegria de Déu quan nosaltres, cansats i malferits tornem a ell.

Jesús explica tres paràboles amb un mateix missatge: l’ovella perduda i retrobada, la moneda perduda i retrobada, el fill perdut i retrobat.

I cada una d’elles acaba proclamant l’alegria de Déu quan tornem a ell. Recordo que quan jo era petit vaig preguntar a la meva mare com podia ser que Déu s’alegri més per un desagraït que torna a casa que no pas per tots els que sempre han estat fidels. És clar, em va dir, si a casa tots els germans esteu bons però n’hi ha un que es posa molt malalt, tots els altres n’estareu preocupats; però si el noi es posa bo, a casa ho celebrem més que no pas per la salut de tots vosaltres.

Ens cal estar ben atents en el començament del relat, no sigui que se’ns passi per alt el context de l’explicació de Jesús. Ell no s’adreça pròpiament als deixebles ni a la multitud sinó als fariseus i mestres de la llei que l’estan criticant perquè s’embolica amb gent de mala vida i menja amb ells.

Jesús els ve a dir: molt bé, si m’acuseu a mi acuseu primer al Pare del Cel, ell és així de tendre, proper, capaç d’esperar, de perdonar i d’abraçar amb llàgrimes i petons al fill perdut que torna als seus braços. Els està mostrant un Déu-Amor Pare-Mare, tot tendresa i misericòrdia, un Déu ben diferent de tal com ells ostentosament el prediquen en el Temple i en les sinagogues.

El Mestre, doncs, ens assenyala el Pare amb les tres paràboles, una rere l’altra, totes tres amb el mateix missatge, la inimaginable misericòrdia de Déu.

* La paràbola de l’ovella perduda la tenim ben explicada amb el dibuix del Toni Daufí: l’alegria de Déu pel retrobament quan ens n’hem apartat i tornem a ell.

* La paràbola de la moneda perduda i retrobada ens queda clara si recordem el dia que varem perdre les claus de casa, o el mòbil, o la cartera... “Alegreu-vos amb mi, que ja ho he trobat!”

* La paràbola del Fill Pròdig. Millor que en diguéssim: paràbola del Pare Bo. Jesúss’hi posa a fons. Ens hi podem sentir retratats:

- Ens podem sentir retratats en el fill pròdig que marxa de la casa del Pare per a anar-se’n alegrement a les seves. Qui de nosaltres no s’ha sentit a la vida com el fill aventurer però esperat i perdonat?  

- Ens podem sentir retratats en el pare bo que ens vol com a imatge seva, amb un cor i uns fets plens de misericòrdia vers els qui en el nostre entorn viuen marginats, menyspreats, desvalguts,.. Si Jesús ens ensenya que hem de ser bons com ho és el nostre Pare del Cel, ens està dient que, com el Pare, siguem misericordiosos, sempre disposats a acollir i a perdonar.

- Ens podem retratar en el fill gran que es mor d’enveja i fa retrets al pare per la seva bondat. Això no ens agrada! Però nosaltres no ens podem permetre de jutjar altivament, en nom de la llei, les persones que ens semblen desencaminades.

No podem acabar aquest escrit sense donar-hi un pas més a fons: es tracta de la imatge que tenim de Déu, no tant pel que diem com el que vivim dins nostre: Qui és Déu per a tu?: un gran senyor sempre pendent de fer justícia, que es fa respectar per allò de “les penes eternes de l’infern”... ¿No és aquesta la imatge que de Déu en tenien els fariseus i els homes de la llei? Doncs el pare del fill pròdig no és així. Li haurem de preguntar al fill pròdig o a qualsevol “desgraciat” que s’ha trobat amb l’abraçada de Jesús.

Déu no és un pare bonasses, és PARE BO. Ho és per a tu i per a mi. Jesús n’és el testimoni: per a ell el Pare del cel és l’ ABBÀ, ell vol que ho sigui també per a nosaltres. L’Esperit Sant de Jesús ens ho fa viure.

Tipus recurs pastoral: