Diumenge XXIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 8 Setembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Per seguir Jesús caminant, cal anar lleuger d’equipatge, sense lligams que ens fermin

1.- Segurament molts dels qui sou ací, us heu esgarrifat en sentir l’evangeli d’avui. Per ser bona notícia... Renunciar, deixar, creu... Renunciar fins i tot a un mateix. Però ben mirat tots el aquí presents sou el que sou perquè heu estat capaços de renunciar. Tota elecció suposa una renúncia. Passar de nen a adolescent, a jove, a persona adulta, a una ancianitat amable suposa deixar un llençol a cada bugada. Cada pas endavant és renunciar al que s’ha fet. Casar-se, seguir una carrera, practicar un esport d’elit, tota elecció suposa deixar-ne de banda les que no ens convenen per les raons que siguin.

2.- Avui mateix llegia: Falten líders que sàpiguen surfejar per sobre de les pressions de grup i no siguin esclaus de les forces mediàtiques. Molts governants estan presos per les crítiques dels seus oponents i no s’atreveixen a tenir un discurs propi. Busquen més l’aplaudiment que la veritat. Pendents de les enquestes. I qui diu governant diu qualsevol persona amb responsabilitat sobre d’altres. És a dir, ens falten persones lliures i sobiranes.

3.- Jesús puja decididament cap a Jerusalem. El segueix una gran gernació. Potser ensumaven que s’atansava el triomf de Jesús com a Messies gloriós. No ho sé. Però Jesús es planta i els en diu de ben crespes: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu. Estimar Jesús i decidir-ho tot en funció d’aquest amor.

4.- Com que la cosa va de bon de veres, Jesús vol que la gent que es vulgui comprometre amb ell, s’assegui i rumiï. ¿Vols construir una casa o subscriure una hipoteca o abraçar una carrera o casar-te o fer-te capellà o monja? Seu-te, pren el quadern i calcula’n el pressupost. La casa val? Noi, no hi arribo. Bah! Faig un cop de cap i ja tinc la casa a mig fer. I se m’acaben els cèntims. Oidà! I quin home més poc previsor. Va començar la casa i no l’ha poguda acabar. És la riota de tothom.

5.- I ara que hi ha aires de guerra, vull conquerir... què sé jo? L’enemic té tancs i avions i energia atòmica. I jo, pobre de mi... Saps què? Fem les paus i arribem a una solució honorable. Davant d’una bèstia grossa, una vaca per exemple, puc fer dues coses enfrontar-m’hi ni que sigui jugant-hi a correbous o bé asseure’m i munyir-la. Fer de la necessitat virtut.

6.- Jesús proposa uns ideals magnífics: amor, justícia, pau, llibertat. Em dóna la seva dignitat de fill de Déu i compta amb mi per crear aquesta consciència de filiació i de germanor en vistes a un cel nou i una terra nova. Vols venir amb mi? Asseu-te i fes el pressupost. Saps quin és aquest pressupost? La llibertat. Ser lliure. Jesús és un gran caminador. Ell és el Camí. I per seguir-lo caminant, cal anar lleuger d’equipatge, sense lligams que ens fermin. Tinc ales per volar, però tenim un peu fermat a una argolla. De què em serveixen les ales si no tallo la corda? Jesús ens vol lliures com ell. Lliures com els ocells, espavilats com les serpents i senzills com els coloms, confiant en el Pare del cel que alimenta els ocells del bosc i vesteix les flors tan meravellosament.

7.- Jesús ens vol lliures en relació a la família. La família patriarcal o matriarcal de tants de segles té un gran pòsit d’amor. Però un gran component de domini i fins de violència afectiva. El pare o la mare determinaven què havia de ser el fill o la filla. Jesús vol una família formadora de persones lliures, responsables i independents. No relacions de domini sinó de servei joiós. D’amor i de respecte. Amb una vocació personal, que no sempre serà compresa o afavorida pels pares.

8.- Lliure fins de tu mateix: de mica en mica i amb gran sentit de la teva dignitat assoleixes el domini de tu mateix. Tens la vida a la mà per oferir-la a Jesús i posar-la al servei del seu projecte d’amor. Pots ser tan humà com Jesús i pots dir: Homo sum, humani nihil a me alienum puto: Sóc home i res d’humà no m’és estrany. Unamuno precisa: Home sóc i no considero estrany cap home.

9.- I carregar la pròpia creu: Les pròpies limitacions. El servei als altres, com el bon samarità. Mantenir l’opció per Jesús pels pobres, pels pecadors. Oposar-se al desordre establert, defensar la justícia, pensar amb el meu cap, mirar amb els meus ulls, estimar amb el meu cor. No tolerar que ningú pensi per mi i em privi de la meva llibertat. Jesús em vol lliure: respecte a Déu: és Pare no un amo exigent. Respecte als altres: parlar-los de tu a tu, d’igual a igual, són tan fills de Déu com jo, ni més ni menys i doncs germans. Respecte a les coses: sentit ecològic. Servir-me’n amb seny i mesura, sense sentir-me’n esclau o servint-les com a ídols.

10.- En resum. Jesús ens crida a seguir-lo no com borregos que segueixen el bon pastor perquè sí, sinó persones que són lliures amb la llibertat que l’amor dóna. Diu sant Agustí: Dilige et quod vis fac. Estima i fes el que vols. Si calles, calla per amor. Si crides, crida amb amor; si corregeixes, fes-ho amb amor. Si perdones, perdona amb amor. Tingues. D’aquesta arrel no pot brotar sinó el bé.

Tipus recurs pastoral: