Diumenge XXII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 1 Setembre 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Sou el rostre visible de la misericòrdia del Pare

1.- En el regne de Jesús ningú no pot ocupar el primer lloc ni per dret propi ni per protocol. Els primers llocs els ocupen els qui han renunciat a la manera humana de pensar i s'han posat al servei dels altres. És el rovell de l’ou de l’evangeli d’avui.

2.- No sé com es miraria Jesús avui algunes persones, defensores de “les classes populars”, que es presenten als llocs oficials mal vestits i pitjor pentinats. Cal ser molt ric per fer el pobre. Cap pobre de les “classes populars” no ho faria. Oi que no? Les formes són importants.

3.- I tanmateix Jesús a l’evangeli d’avui ens dóna tota una lliçó d’urbanitat o de “modos”, com dèiem abans. És veritat que la urbanitat pot amagar una gran hipocresia. Però per a un cristià és la flor de la caritat, una mostra de l’estima, del respecte, de la valoració que els altres ens mereixen. Traspua bona educació.

4.- La persona ben educada té un autoconeixement acceptable, és afablement humil. No se sent ni millor ni pitjor que ningú. I això li dóna la capacitat d’una generosa comprensió i acceptació dels altres. Els altres són molt importants per a ell. I els tracta com ell en vol ser tractat.

5.- Això li comporta dos grans béns: li atreu la simpatia de la gent. I li atreu també la misericòrdia de Déu que es complau a revelar-li els seus designis. Jesús lloava el Pare, perquè amaga les grans veritats als entesos i les revela als més petits. I Santa Maria exclama: Ha mirat la petitesa de la seva serventa.

6.- Jesús retreu als savis i als sants del seu temps la seva vanitat: els agrada ocupar els primers seients, que tothom els faci reverències, estan cofois del seu llarguíssim currículum personal. I mostren el mateix poc senderi del convidat de l’evangeli d’avui. S’exposen a quedar ben malament quan l’amo o la vida els posaran al seu lloc. No saben estar on pertoca i ni com pertoca. No tenen seny ni per això.

7.- Jesús explica una paràbola on són invitats al gran banquet tots els pobres, coixos, esguerrats... Tots ells, dins la seva pobresa, es guarneixen com poden. Tenen el sentit de la seva dignitat personal. Però n’hi entra un de brut i espellifat. I el fan fora perquè no s’ha respectat ell mateix ni ha respectat els altres.

8.- Un segon aspecte remarca Jesús. Quan facis una festa, no hi cridis els teus amics ni els veïns rics. Convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Ells t’ho agrairan, però no et podran convidar. T’ho agrairà i t’ho recompensarà Déu al seu moment.

9.- Això que Jesús predica, sembla pràcticament impossible. I tanmateix molts dels que sou aquí ho feu directament o indirectament quan oferiu a molta gent un plat calent i alberg per passar la nit. I això de forma voluntària. O els pares i mares, padrins i padrines que us desviviu perquè els fills i néts visquin, creixin i se situïn. No n’espereu res a canvi. Els estimeu. Actueu de la manera que recomana Jesús.

10.- I tindreu un doble premi: la pau de la consciència que dóna el vistiplau al que feu, i la joia de continuar la presència de Jesús que passà pel món fent el bé. Sou el rostre visible de la misericòrdia del Pare. Com diu el salm: Déu és pare d’orfes, defensor de viudes. Déu dóna casa als desemparats, allibera els captius i els enriqueix. És l’estil de Déu, l’estil de Jesús. Un estil que es fa visible quan actuem com ell.

Tipus recurs pastoral: