Diumenge XXI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 25 Agost 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Un coneixement de l’evangeli que no vagi seguit de la seva aplicació, no serveix de res

1.- Isaïes albira amb joia el cel nou i la terra nova que Déu vol crear. Totes les nacions de la terra, de qualsevol cultura o color reconeixen el Déu d’Israel. S’hi converteixen i fins n’esdevenen “missioners” proclamant la glòria del Senyor pertot arreu. I acompanyen els israelites dispersos al seu país enyorat. Oi més, esdevindran sacerdots capaços de servir en el temple de Jerusalem. Fins les “nacions” esdevenen poble sacerdotal. Increïble! Entre parèntesis. No hi haurà cap Isaïes que ens recordi que qualsevol cristià pertany a un poble sacerdotal i que és cridat a exercir “el sacerdoci de Crist”? ¿Escolta l’Església el fort clam que expressa l’aspiració profunda d’una bona part de cristians i cristianes respecte al sacerdoci avui? Quin millor senyal del «cel nou i terra nova» que l'adoració universal a l'únic Déu! (Entre parèntesis: ¿No podríem interrompre l’homilia per cantar el brevíssim i boniquíssim salm de la missa d’avui?)

2.- Isaïes obre les portes de bat a bat a tots els pobles i nacions. Jesús les hi obre també. Déu vol que tots els homes se salvin i arribin a conèixer plenament la veritat. Crist Jesús, home ell també, s'ha lliurat ell mateix per alliberar tothom. I sant Pau se’n sent beneficiari: ell que perseguia ferotgement els cristians, Jesús l’ha designat herald i apòstol, per a instruir tothom en la fe.

3.- I tanmateix alguns que es creuen salvats fan a Jesús una pregunta enigmàtica. Són gaires els qui se salven? Naturalment, siguin pocs o molts els salvats, jo –que pertanyo al poble sant d’Israel– entro en el nombre dels salvats. Evident.

4.-Jesús manté l’oferta de la casa oberta a tothom, no a un nombre reduït de privilegiats. Però a la casa no s’hi entra per la teulada o per la porta del darrera. Sinó per la porta del davant. I per acabar-ho de d’adobar la porta és estreta. És feta a la mesura de la persona lleugera d’equipatge. No s’hi pot entrar amb una caravana o amb una motxilla ben plena.

5.-A més, exigeix un entrenament previ, a l’abast de tothom, però imprescindible. Jesús parla de “lluitar”, maldar, esforçar-se per competir i assolir un objectiu. Cal entrenar-te si vols ser àgil i ràpid. Cal també fermesa, intel·ligència, perseverança, destresa.

6.-En una cursa tots corren, però només un s’emporta la medalla d’or o de plata o de bronze. Sant Pau recomanava a Timoteu: Home de Déu, apassiona't per la rectitud, pel servei de Déu, per la fe, l'amor, la paciència, l'equilibri interior. Lliura el noble combat de la fe. Amb això, la porta s’eixampla...

7.-N’hi ha que volen assolir un bon nivell intel·lectual i social sense estudiar i sense privar-se de res. Per què? Per això hi ha les portes giratòries. N’hi ha que fem esport de sofà amb un bol ple de crispetes per anar picant.Com que tenim bones idees ja en tenim prou per arreglar el món. Però ¿i quan arribarem a la casa de l’amo? S’enduran una sorpresa monumental. No sé d’on sou. No us conec! ¿Com que no ens coneixeu si menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers? Doncs, no. “No sé d’on sou”. Sí, jo ensenyava pels vostres carrers, però no vau aprendre la meva lliçó d’estimar pràcticament, donant menjar i beure i vestit i companyia al qui ho necessitava. Heu sentit el missatge però no l’heu acollit. I heu continuat escarxofats en el còmode sofà, tancats en el vostre cofoisme.

8.-Per l’escletxa de la porta alguns que s’hi creien amb dret, veuen en un reservat de cel els patriarques i els profetes. I gent de pertot asseguda a taula amb ells. I els qui es creien segurs, s’han quedat amb un pam de nas i amb la boca badada. Es creien els primers i ara es troben els darrers de la cua. Es creien que essent israelites ja en tenien prou. I no sintonitzaren amb Déu i el seu Messies. Igual els cristians: un coneixement de l’evangeli que no vagi seguit de la seva aplicació, no serveix de res.

9.-La carta als Hebreus remarca que es per amor que Déu ens avisa i ens corregeix. Jesús diu que el Pare és el bon pagès que s’ocupa amorosament de la vinya: ceps i sarments. I l’esporga quan cal. Això garanteix una verema generosa. Un fruit abundant que dura per sempre.

10.-L’evangeli és bona notícia. Déu ens vol persones ben humanes, ben lliures i ben responsables, capaces de relacionar-se i d’estimar com Ell estima. Ens preparem per entrar per la porta estreta quan diem de debò el Pare nostre. Fills de Déu i germans dels altres. El primer premi d’aquest “esforç” és el clima de bondat, alegria i llibertat que anem creant. Fem a la terra el que ja és realitat al cel.

Tipus recurs pastoral: