Diumenge XX de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 18 Agost 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El seguiment a Jesús exigeix l’adhesió a una comunitat nova

1.- L’evangeli d’avui ens sobta. «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar”.

2.- Jesús no és partidari de la violència. Quan Jaume i Joan, aquell parell de “fills del tro”, se li ofereixen a fer caure foc del cel contra els samaritans que no el volen rebre, Jesús els fa callar. No es tracta d’això. El foc –i també el de Jesús– té tres funcions: a) destruir b) il·luminar c) escalfar. Jesús es refereix al Foc i el Baptisme en l’Esperit Sant. I es deleix perquè arribi ben aviat aquest dia.

3.- Jesús es troba amb unes estructures familiars, socials, econòmiques, religioses i polítiques que no funcionen o haurien de funcionar d’una altra manera. Són com aquelles esglésies romàniques recobertes de capes de guix. Per deixar l’edifici en la seva bellesa pregona, cal eliminar-les. Per instaurar el Regne de Déu –el projecte d’amor sobre el món nostre– cal simplificar i anar a la rel de cada cosa.

4.- Per exemple: el dissabte és el dia del Senyor. Però està al servei de les persones, no les persones al servei del dissabte. Déu estima els justos i els beneeix. I tant. Però és Pare de tots, de justos i pecadors i es declara descaradament en favor dels marginats. Jesús s’asseu sense manies a taula amb pecadors i publicans. I arriba a dir que aquests i les prostitutes arribaran al Regne de Déu primer que els sants i savis mestres de la Llei. Vull misericòrdia no pas sacrificis. Són els malalts els qui necessiten el metge. El Cèsar serà el que vulgui o pugui. Però cal pagar els impostos. També Zaqueu és fill d’Abraham!

5.- Honraràs pare i mare. És el quart manament. Però topa amb el patriarcalisme i el matriarcalisme que encotillen la relació familiar en nom de Déu i de la tradició. Jesús coneix i estima i defensa la família. Una família unida no pas per llaços de sang, privilegis hereditaris, costums, sinó per la fe, en el retorn a Déu, en l’amor sense límits. Qui és la meva mare i els meus germans? El qui escolta la Paraula de Déu i la compleix, m’és germà, germana i mare... Cada persona té un valor per ella mateixa i una riquesa i una vitalitat que es basa en la seva condició de fill/filla de Déu.

6.- Les relacions familiars no es poden basar en el domini sinó en l’esperit de servei inspirat i amarat d’amor. ¿Seran capaços els pares i els fills, les mares i les filles, les joves i les sogres d’acceptar i assimilar la nova relació que comporta el fet de resar tots junts el Pare nostre? Tots fills de l’únic Pare, tots germans i fills iguals i lliures. Aquesta proposta de Jesús provocarà sovint tensions tremendes, difícilment assimilables i aplicables. Més dissensió que no pau. Però és necessària. Fins la Mare de Jesús hagué d’aprendre una nova relació amb el Fill. I no sempre li fou fàcil.

7.- Comporta doncs una ruptura amb el passat personal, cultural, patriòtic. I exigeix l’adhesió a una comunitat nova. Ho hem deixat tot i t’hem seguit. La pau de Jesús no és la superfície plana d’una bassa d’oli ni la pau del cementiri. Res d’opi. Sinó llibertat, creativitat, igualtat fruit no de lluites abrandades sinó l’amor pacient i flexible que sap posar amor on hi ha odi, pau on hi ha baralles, solidaritat on hi ha egoismes de tota mena.

8.- Però la missió i la novetat que porta Jesús no li sortirà de franc. Haurà de fer front a una oposició tremenda que ell compara amb un baptisme dolorós. Una submersió, un capbussament en un mar enfurit, un torrent desbordat. L’espera Getsemaní. I el Calvari. Els desitja tanmateix i vol que arribin aviat, però sent tota l’angoixa d’un tràngol dolorós però necessari.

9.- Jesús fa una crida a obrir els ulls i les orelles i fer servir el cervell i la saviesa del cor per adonar-nos del món en què vivim i ens movem i entomar-lo com cal. I a saber veure en les crisis una crida i un repte a canviar o millorar.

10.- Per exemple: Avui molts es planyen que al nostre país ha crescut exponencialment el nombre dels qui es diuen incrèduls o agnòstics o ateus. Han perdut la fe? Però ¿es pot perdre allò que no s’ha tingut mai? Jesús vol persones mínimament crítiques i que sàpiguen donar raó de la seva fe i de les seves conseqüències. La manca de capellans ens pot paralitzar o descoratjar. ¿No serà potser la crida que ens fa Jesús a prendre consciència que l’església no són el papa, els bisbes i els capellans sinó el poble cristià al servei del qual hi ha capellans i bisbes i papa? I quina actitud hem de prendre davant els problemes de la migració, l’explotació de dones i el mercat de persones del món de l’esport que mou milers de milions d’euros destinats a “divertir” i no pas a humanitzar?

11.- Sabem preveure el temps mirant el cel o mirant la tele o escoltant la ràdio. En canvi ens consta veure les causes d’això que vivim i patim i com respondre-hi. Certament hem de renunciar a la violència. Però hem d’estar molt atents a la consciència quan ens exigeixi nedar contra corrent i a suportar presons o exilis, com fan tants ciutadans que exposen la vida per salvar els migrants o per defensar els drets de persones i pobles quan són trepitjats per pretesos drets d’estat. És l’actitud de Jesús.

Tipus recurs pastoral: