Diumenge XIX de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 11 Agost 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Estigueu a punt!

Jesús avui ens invita a ser diligents en l’espera del seu retorn:

Estigueu a punt amb el cos cenyit i amb els llums encesos.

El criat fidel està atent, amb el davantal cenyit i amb el llum encès tot esperant a la nit l’arribada de l’amo. Amb el davantal ben lligat anant per feina i amb la llàntia encesa per a no quedar-nos endormiscats a les fosques, així ens vol el Senyor per a no restar sorpresos en la seva arribada.

* Anem per feina: durant tot l’any litúrgicl’Evangeli ens va indicant la feina que el Senyor espera de nosaltres en el dia a dia tot acomplint les tasques que se’ns han confiar segons la pròpia vocació i els carismes rebuts.

* I amb la llum encesa: actuar només perquè toca o per a ser vistos o per autocomplaença, és anar a les fosques. Cal la llum del cor, conscients que en el nostre obrar som objecte de l’amor del Déu Pare, l’Abbà; i acompanyats de Jesús que es manifesta avui en nosaltres i que per mitjà de nosaltres il·lumina els germans, particularment els més febles.

* Feliços els criats que l’amo troba vetllant al moment de la seva arribada. Talment com en l’arribada de l’Advent se’ns parla avui de viure desperts, atents a l’arribada del Senyor.

Quina arribada?:

-          La seva vinguda en glòria i majestat en el final dels temps: “esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”.

-          La seva vinguda, més a prop nostre, quan sortirà a rebre’ns per a acollir-nos en el seu Regne.

-           L’arribada de Jesús, cada dia. Si estem atents a la seva vinguda en cada moment present, quan arribi el darrer moment de la nostra vida, estarem a punt. Ell sempre ens està arribant amb el seu amor de Pare i d’Amic, Ell no para de fer-nos petits regals, picades d’ullet. Jo aquest matí, en el meu recés al monestir de Les Avellanes, assegut en un banc he començat a adonar-me que per tots costats arribava el Senyor amb els seus detalls: la remor del vent, el cant d’uns ocells, el soroll de l’aigua regant, l’ombra esplèndida sota un sol ardent, la salutació d’una persona, el banc on reposava, l’acolliment dels germans maristes... I m’he adonat que normalment aquesta experiència contemplativa de l’arribada amorosa de l’Estimat amb els seus regals, sovint se’ns escapa perquè la nostra ment i el nostre cor no estan prou atents en el moment present, massa fixats en mil altres coses. El passat, passat està, el futur encara no hi és. El que dóna sentit al nostre viure sobre el passat i sobre l’esdevenidor és la forma com ho vivim en el moment present. Si estem atents, sobre tot en moments de pregària, ens podem trobar sorpresos una vegada i altra per l’abraçada del Senyor que ens arriba i es manifesta en “detalls” del moment.

* Viure el moment present, amb el davantal cenyit i la llum encesa, ens fa conscients que aquest és un moment de benedicció, com un diamant amb diversos reflexos. No cal estar pensant-hi sempre; només ens cal estar desperts i atents a la Paraula que ens va arribant, aprofitar moments especials i viure amb el costum de donar gràcies. Pot ser en ocasions anar repetint al compàs del respirar: gràcies, Pare!

Tipus recurs pastoral: