Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 4 Agost 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Canvieu l’afany de posseir per l’afany de viure i de ser

1.- Estimeu-vos com a germans. És una recomanació freqüent del Nou Testament. “Porteu-vos com a bons germans” també deien. Perquè no sempre passa així. Caín es desfà d’Abel a cops de garrot. Jacob suplanta Esaú d’una manera ben galdosa. Jacob passarà tota la vida fugint del seu germà. Fins que es reconciliaran. Els germans de Josep se’l venen perquè no suporten aquest somiatruites ambiciós i cregut.

2.- L’evangeli d’avui ens porta un fet de vida. Mor el pare i els nois hereten. Però el gran es nega a repartir l’herència i l’altre acut a Jesús perquè faci de marmessor. Jesús s’hi nega. No és pas aquest el seu ofici. Són els dos germans que s’han de posar d’acord.

3.- Jesús desplaça el problema bo i situant-lo en la perspectiva correcta per fer reflexionar el qui se sent perjudicat. Canvieu l’afany de posseir per l’afany de viure i de ser. Els molts béns no garanteixen la vida ni fan la persona més humana ni més lliure ni més feliç, quan són una idolatria, un esclavatge.

4.- Aquests dies d’agost molta gent se’n va de vacances somiant en un descans ben merescut i fugint potser de situacions familiars tenses. Tens molta vida per davant. Menja, beu, diverteix-te. Però ull viu! A qualsevol revolt de la carretera, una imprudència teva o la imprudència d’algun eixelebrat et pot segar la vida. I tot això que t’has guanyat honradament o no tan honradament, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».

5.- El Cohèlet –el predicador del poble– ho diu amb els mots cèlebres amb què obre el seu llibre: Vanitat i més vanitat, tot és en va. Pura il·lusió. Això d’escarrassar-se per amuntegar una fortuna i haver-ho de deixar a un que no s’hi ha esforçat gens..., què voleu que us digui.

6.- Jesús dóna un consell: No penseu a dividir l’herència sinó a compartir-la “com escau a bons germans”. Perquè els mals germans –Caín, Jacob, els germans de Josep– ja veiem com les gasten.Mentre Déu regala, l’home es nega a compartir. I podent arribar a situacions justes i més o menys satisfactòries, s’entesten a viure mal avinguts. Si Jesús no dóna directament cap solució, n’indica unes pistes. Hi ha tendències que deshumanitzen: són les tendències egoistes i incontrolades. I la idolatria del diner. La mentida i la hipocresia disfressades de la veritat i de raons.

7.- En teoria amb el baptisme els cristians vàrem adoptar una nova manera de ser i de fer. Realitzar el somni de Déu quan creà l’home/dona a la seva imatge. Ens vam revestir de Jesucrist, l’home nou. Gairebé res! Un home nou que comporta una humanitat nova on no compta ser grec o jueu, català o europeu, catòlic o ateu, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots. Estimeu-vos com jo us he estimat. Dit d'una altra manera: Fer «present» en aquest món el «futur de la nova humanitat» a la qual Déu ens ha destinat en Crist.

8.- I una altra insinuació per a cristians sensibles. I molt realista. En la vida familiar i social, sovint les relacions grinyolen. És inevitable. Més d’un cop sense adonar-nos-en, en comptes d’amorosir les ferides, ens les gratem per mantenir-les obertes. I la pau i la reconciliació esdevenen impossibles.

9.- Els cristians conscients com nosaltres, tenim un remei a l’abast. Com que som fills de Déu i germans, resem el Pare nostre. Quan el resem, prenguem consciència del que diem i obrem en conseqüència. Sobretot quan diem: Perdona’ns com nosaltres perdonem... I no ens deixis caure a la temptació fàcil però dolorosa i inútil de demanar al Mestre que digui al meu germà que... Ja t’ho ha dit. No et dediquis a cercar raons i desraons. Comparteix el pa i posa pau on hi ha baralles, veritat on hi ha mentida, amor on s’ha ficat el desamor.

10.- I afegim-hi la petició del salm d’avui: Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Per quatre o quatre-cents dies que hem de viure, visquem-los il·luminats per aquesta saviesa del cor.

Tipus recurs pastoral: