Lectio divina on line 85 (Setmana del 22 al 28 de juliol)

Dilluns, 22 Juliol 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
NENS QUE ENREDEN EL JOC, CIUTATS IMPENITENTS, I ELS MÉS PETITS...

-¿A qui podria comparar aquesta mena de gent? S’assembla a uns nens que seuen a les places i es criden entre ells:

“Prou que hem tocat el flabiol i no heu volgut ballar. Hem jugat a ploraneres i no heu fet senyals de dol”.

Perquè va venir Joan. No menjava ni bevia. Comentari: Està ben boig. Ha vingut el Fill de l’home, menjant i bevent, i comenten: Guaiteu quin home!, és golafre i beverri, amic de publicans i de pecadors.. Però per les seves obres es veu clara la saviesa de Déu.

Aleshores Jesús es posà a recriminar les ciutats perquè no s’havien convertit, tot i haver-hi realitzat tantíssims miracles.

-Ai de tu Corazín!, Ai de tu Betsaida!, perquè si a Tir i Sidó s’haguessin fet els miracles realitzats entre vosaltres, que en faria de temps que haguessin expressat la seva conversió vestint-se sac i empolsinant-se de cendra!  Sí, us ho asseguro, Tir i Sidó tindran un tracte molt més benèvol que vosaltres el dia del judici. I tu, Cafarnaüm, ¿oi que t’has vanagloriat fins al cel? Fins l’Hades davallaràs! Perquè si a Sodoma s’ haguessin obrat els miracles fets en tu, subsistiria encara avui. Sí, us ho asseguro: el país de Sodoma rebrà un tracte prou més suau que tu, el dia del judici.

En aquella circumstància, Jesús prenent la paraula va dir:

-Reconec i proclamo, Pare, Senyor del cel i de la terra, que has revelat als més petits aquests misteris que has amagat als savis i entesos...

(Mt 11, 16-25)

-------------------------

Què diu el text?

On et veus en aquest text de la Lectio d’avui?,  ¿O no t’hi veus?

¿En què consisteix la ‘conversió’ que demana Jesús?

Què et suggereix aquest fragment de l’Evangeli de Mateu per a la teva vida?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Una tècnica per ajudar la creativitat en l’expressió corporal és posar una música que els alumnes dibuixaran a la seva cara i en els moviments del seu cos. La música sobtadament canvia de temàtica i ritme, ben contraposats a l’anterior, i entrarà en un tercer tema i ritme, i un quart, etc. Els practicants han d’expressar amb el cos i la mímica el que cada fragment musical els suggereix. La diversitat musical els obliga a un esforç continuat que els exigeix màxima concentració.  Pel que es veu, això ja era un joc que els nens practicaven al carrer al temps de Jesús, sense l’exigència acadèmica d’una escola de teatre, naturalment.

¿Qui no vol seguir la ‘música’ de la Història de la Revelació i mira a una altra banda per a no sentir-se compromès a un canvi, a una conversió?  Des de l’Evangeli la resposta és  clara: Als qui des dels pòdiums dels poders del diner, religiós i polític tenen controlades la vida i les consciències de la base, de la gent senzilla, que mai no podrà alçar el cap si no és dóna el cas d’una cruïlla històrica impensada i renovadora, Jesús de Natzaret els fa tota la nosa.

Jesús va fer això: obrir nous camins renovadors, des de les benaurances fins l’amor als enemics... Valorava la persona i li donava una nova visió d’ella mateixa amb una esperança certa i oberta vers el Nou Regne que anava arribant... Un bon grup de gent senzilla el va creure i el va seguir. Però la persona de Jesús era un perill contra els poders establerts ja fossin romans, terratinents, saduceus, mestres de la Llei, fariseus ensuperbits, etc. El gran miracle continuat i repetit de la vida de Jesús fou que persones desheretades, dones marginades i abandonades a la seva sort, treballadors a jornal fixat i dur, mares de família amb obligacions fins l’extenuació, pescadors propietaris senzills o a sou, també, dones riques que es feien preguntes de base sobre el seu estatus, cobradors  menyspreats d’impostos romans, gent tirada pels camins i carrers demanant ajuda, malalts, etc. entenien amb claredat el parlar i comportament de Jesús i reciclaven les seves pors, dubtes, depressions i desesperances davant la Llum de la Bona Nova que el rabí de Natzaret anunciava amb claredat. Aquestes persones són els ‘petits’ de que parla Jesús. Els ‘miracles’ del text són exactament elles, que, des de la seva situació psicològica i social, eren com cegues, sordes, coixes, leproses i fins i tot mortes, i ara retrobaven el sentit del seu viure. Aquest es el miracle continuat dels Evangelis davant el qual rics i poderosos tanquen els ulls, res de màgies.

Les ciutats que eren en l’àmbit de la Història de la Revelació tenien els ulls tancats per a no perdre les seguretats de poder i domini en aquella societat: Corazín era ciutat de jueus rics, terratinents i latifundistes com ha demostrat l’arqueologia, Betsaida amb el riu Jordà i el Llac era un centre de pescadors, agricultors i ramaders ben situats econòmicament per les circumstàncies naturals, Cafarnaüm controlava els peatges de la Via Maris que unia Mesopotàmia  amb  Egipte. El diner que es movia en aquests nuclis urbans era una dificultat per a escoltar, acceptar i viure amb  fidelitat la Torà, els Profetes, els Salms, i més encara el Nou Missatge de Jesús. El mateix Jesús, però, es manifesta comprensiu amb les ciutats paganes de Tir, Sidó i Sodoma que no coneixien la Història de la Salvació.

Tipus recurs pastoral: