Diumenge XVI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 21 Juliol 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’activitat dóna bons fruits si les arrels són ben nodrides amb l’Aigua Viva

Atents a la Paraula.Avui Jesús ens ho diu clarament: aquesta és la millor part, i no us serà pas presa.

En el camí a Jerusalem i ja a menys d’una jornada d’arribar-hi Jesús s’ha hostatjat a casa d’uns seus amics, Llàtzer, Marta i Maria. És curiós que aquí no apareguin en escena ni Llàtzer, ni els apòstols ni ningú més dels qui els acompanyaven. Jesús necessitava reposar del llarg viatge des de Galilea i preferí la casa dels bons amics de Betània.

L’escena que l’evangelista ens presenta és entre Jesús i les dues germanes Marta i Maria. Jesús se les estima totes dues i elles plenes de joia per acollir-lo actuen de diversa manera. Marta està il·lusionada preparant un bon sopar per a compartir amb Jesús. Maria en canvi s’ha assegut als peus del Mestre i l’escolta embadalida. Marta al cap d’una estona es posa nerviosa perquè el temps se li posa a sobre mentre la seva germana està tranquil·lament asseguda, i esclata la tensió. Marta es quadra davant Jesús i la seva germana: “ja està bé, jo escarrassant-me i ella aquí sense fer res; digueu-li que m’ajudi!”. Fins aquí, tot normal; però la resposta de Jesús la desconcerta: ”Marta, Marta, t’estàs atabalant massa, amb poca cosa en tindríem prou (amb un pa amb tomàquet, podríem dir nosaltres). La teva germana ha entès que cal aprofitar l’avinentesa de trobar-nos junts. Mira, entre tu i ella, ella ha escollit més bé. I no l’hi ho impediré”.

Ens preguntem què està valorant més Jesús, si la feina de Marta o el fet de ser escoltat.

Seria fàcil dir que, per Jesús, Marta s’està equivocant t i que Maria ho ha encertat. Però com sempre, no ens hem de precipitar, hem d’aturar-nos, ben atents a la Paraula:

L’Actitud de Marta té mèrit. Ella vol atendre el seu hoste amic Jesús amb tota mena de detalls. Sembla que tingui raó de queixar-se. Jesús no la desautoritza ¿com podia fer-ho ell que ens ha dit de si mateix: “he vingut, no a ser servit sinó a servir”. Podem pensar que Lluc intentava recordar a la seva generació de cristians als que escrivia, que no tot està en actuar sinó també, i per sobre de tot, que ho fem amb un bon coixí d’escolta de la Paraula. En mantenir-nos atents a la Paraula la nostra activitat tindrà el seu sentit ple, tot i que sovint sigui en actuacions senzilles o limitades a causa de l’edat o d’altres circumstàncies.

Ara em ve a la memòria aquella paraula de Maria la Mare de Jesús en les noces de Canà: “feu el que ell us digui”. Dos verbs: feu (actueu) i ell us digui. Maria ens ho posa en safata: que escoltem atents el que ell ens va dient (pregària, silenci, escolta, lectura...) i que aquesta escolta sigui el coixí de l’acció pastoral, familiar, de barri, de catequesi, de voluntariat...

Així, doncs, què és el més important per Jesús? És l’escolta activa.

No hem d’oposar doncs aquestes dues germanes com si fossin símbols de la vida activa i de la contemplació. Entre altres raons perquè és impensable que Jesús ho fes, després d’explicar-nos la paràbola del Bon Samarità, (el diumenge passat). Jesús a voltes ens recomana l’acció i a voltes la pregària, i sempre amb l’escolta de la Paraula.

Cada u de nosaltres sabrà quin dels dos aspectes li convé reforçar, si l’activitat o bé la interiorització. Que l’activitat no ens deixi en el buit la vida interior d’amistat amb el Senyor. O bé que la dedicació a l’estudi de la Paraula i a l’oració no ens faci oblidar els germans en les seves activitats que necessiten la nostra ajuda. L’activitat dóna bons fruits si les arrels són ben nodrides amb l’Aigua Viva.

I ara ens podem preguntar quin és el tema bíblic d’avui?: és l’acolliment. Acolliment amb el cor i acolliment amb les mans.

A la primera lectura hem vist com Abraham acull una visita inesperada. Són tres forasters i el patriarca intueix que en ells hi ha la visita de Déu. Els acull amb exquisidesa oriental: aigua per als peus, descans a l’ombra, panets acabats de coure, un bon plat de carn, un bol de llet quallada. Abraham escolta els forasters, enviats de Déu; li anuncien que tindrà un fill i la descendència en serà tan nombrosa com els estels que veiem a la nit. Sara, d’amagat a la tenda, se’n riu: això és impossible. Abraham creu i el Senyor li ho apunta com a justícia, com a santedat.

Abraham ha acollit amb l’acció i atenció la Paraula.

Que l’Esperit ens il·lumini el camí i ens doni la força per a seguir-lo: UN CAMÍ D’ACCIÓ I CONTEMPLACIÓ.  

Tipus recurs pastoral: