Diumenge XV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Juliol 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Ens toca fer igual com el Bon Samarità de l’Evangeli

“Doncs tu fes igual”

Ja ho sabem: ens toca fer igual com el Bon Samarità de l’Evangeli.

I ara ve el de sempre: què em diu l’evangeli d’avui? Però no comencem a fer bons propòsits. Potser que mirem al nostre voltant i en les perifèries de l’Església: la paràbola ens il·lumina un fet d’Església que, per la nostra curtedat de vista, ens pot passar força desapercebut. I és el de tantes i tantes persones amb noms i cognoms, que dediquen la seva vida a acollir dels marges del camí en aquesta nostra societat a nenes i nens, dones i homes que van quedant tirats, marginats, ofegant-se en la societat, i en el mar…

* El sacerdot del Temple, qui seria avui. Ho deixo a la reflexió de cada u de nosaltres.

* L’home maltractat, ferit, despullat, tirat al marge del camí.

* I el Samarità que Jesús ens posa per model, qui és? Ara ens toca aturar-nos perquè són moltíssims homes i dones seguidors de Jesús que (alguns o molts sense saber-ho) en els nostres barris, en les zones depauperades, en els països enfonsats en el drama de la injustícia, la guerra, la persecució,… allà hi ha unes dones, uns homes que s’han jugat la vida per a salvar els seus germans de les grapes de la injustícia… Quan a la premsa, o a la TV, o en les revistes religioses ens trobem amb algun cas d’aquests, se’ns obren els ulls, ens l’admirem, en donem gràcies… i passada la impressió seguim el nostre ritme no gaire il·luminats per aquests bats de llum.

Però siguem positius, com ho és el mateix Senyor: sí que ens solidaritzem i apostem pels qui a prop nostre tenen fam, els qui tenen set, els qui no tenen sostre segur, ni roba, els qui són a la presó, els malalts. No crec que en aquesta paràbola el Senyor ens renyi, sinó més aviat ens agraeixi tot el que hem anat fent per a persones que ens necessiten.

Solidaritzats com estem amb els qui s’enfonsen fins a la cintura en la misèria de la marginació i de les injustícies socials, se’ns demana també de mirar en el nostre interior per veure si la nostra generositat és prou neta, prou transparent (perdoneu, però és que vinc d’uns dies de descans a la muntanya entre rius d’aigua pura i d’estanys que inspiren molt).

M’explico:

Tot reflexionant sobre la netedat i fondària en la nostra activitat a favor dels altres, trobo que tal volta hi ha en el fons una tendència a voler ser considerats pels altres i sí que els tenim en compte, però amb una intenció larvada d’obtenir prestigi davant la gent. Això és molt humà, però no podem perdre de vista allò que Jesús ens diu en parlar de la pregària, l’austeritat de vida i l’almoina. Quan a l’almoina, l’ajuda als altres, som una mica el bon samarità i ens cal escoltar bé la paraula de Jesús “no ho feu per a ser vistos. El vostre Pare que veu el secret dels vostres cors us ho tindrà en compte”.

Com fer-ho perquè la nostra intenció en ajudar els altres com el bon samarità sigui ben neta, sense acariciar una autosatisfacció vanitosa? Mira, canviant de centre. El centre de tu mateix no ets tu, és el Senyor. Ho fas per ell, no per tu. Això sí, cal deixar-se prendre per Crist, enamorar-se d’ell. Acceptar la seva amistat. Una amistat conreada en la intimitat amb Ell. Una amistat en què li pots comentat allò que has fet o que has de fer com a bon samarità. Allò de Sta. Teresa de Jesús: “Tracte d’amistat estant-nos moltes vegades tots sols amb Aquell que sabem que ens estima”.

No cal que t’ho proposis i hi pensis en cada cas en què ajudes els altres. És un camí interior que es va fent a la nostra vida, com una barqueta de vela empesa per l’Esperit Sant. És una actitud de contínua conversió que et va renovant a la imatge de Jesús.

Aquell home de lletres de l’Evangeli ha preguntat a Jesús què li cal fer per a obtenir el regne. El Mestre el remet a la Llei de Déu: què és el més important: És el shmà Israel que tots els bons israelites tenen escrit en el muntant de les portes a les cases, ho porten al front o sobre els vestits: l’amor a Déu sobre totes les coses... I l’amor al pròxim ho acomplerta.

No són dos fronts diferents: És l’AMOR A DÉU TRADUÏT EN L’AMOR A PRÒXIM.

Jesús felicita l’home de lletres perquè diu que ell ja ho està acomplint. No és clara la bona intenció de l’home perquè sembla que es vulgui excusar sobre la seva relació amb el proïsme. I Jesús s’hi posa: li explica ben fort, i que ho sentim tots, la paràbola del Bon Samarità.

Dons tu fes igual!

Tipus recurs pastoral: