Lectio divina on line 84 (Setmana del 15 al 21 de juliol)

Dilluns, 15 Juliol 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
CADASCÚ TÉ EL SEU PROPI DO.

En virtut del do que graciosament he rebut de Déu, jo dic a qualsevol que visqui entre vosaltres: no us sobrevaloreu per damunt del que cal avaluar-se. Avalueu-vos, més aviat amb seny, tenint com a criteri el carisma que Déu ha repartit a cadascú. ¡Mireu que en tenim de membres en un sol cos! i cada membre té una funció distinta. Així també nosaltres: tots plegats, units en Crist, som, malgrat el nombre tan gran, un sol cos: això sí, cada u, individualment, és un membre solidari dels altres. Ara bé, tenint com tenim qualitats diferents segons el do gratuït que hem rebut, si tenim el carisma profètic, exercim-lo de conformitat amb la nostra fe. Si tenim un servei determinat, exercim-lo servint. ¿Ets catequista? Ensenya. ¿Ets home de consell? Exhorta i aconsella. El qui distribueix, que ho faci sense segones intencions. El qui va al davant, que sigui actiu i responsable. El qui es dedica a obres assistencials, que ho faci amb cor alegre.

(Rm 12, 3-8)

-------------------------

Què diu el text?

¿Com valores i coordines les persones del teu entorn: família, grup...?

¿Vius la Comunitat com a ‘cos viu’ on tots els membres hi participen?

Què et suggereix aquest text de Pau als Romans?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

La Carta als Romans és el gran llegat doctrinal que l’Apòstol Pau deixà a l’Església de tots els temps. Pau escriví aquesta Carta a Corint pels anys 57/58. Hom ha comentat que la Carta als Romans és la repetició temàtica de la Carta als cristians de Galàcia. Només que l’escrit dirigit a Galàcia és més curt, apassionat i redactat de cop, en una nit, com aquell qui diu. Pau esta ofès pel comportament dels Gàlates perquè després d’haver sigut batejats en la Resurrecció de Jesucrist, per obra malintencionada d’uns judeocristians, dubtaren de la veritat i eficàcia del Baptisme que havien rebut i entraren en la convicció judeocristiana de que abans de rebre el Baptisme cristià havien d’haver viscut el noviciat del Judaisme. És a dir, que per a ser un bon cristià cal haver sigut primer un bon jueu. El que Pau escriu de cop i enfadat als Gàlates, ara, a Corint, ho treballa amb esperit serè, detingudament, ben considerant i argumentant el que està escrivint, per tal de posar en mans de la Comunitat de Roma un ‘text base’ complert i entenedor sobre la Fe cristiana.

El pròleg (1, 1-17) és dens i bell a la vegada: salutació i adreça, seguint l’esquema literari d’un ciutadà romà il·lustrat quan redacta una missiva, amb acció de gràcies tot manifestant el desig de visitar algun dia els lectors a qui la Carta va dirigida.  La Carta de dues parts: una primera doctrinal, que els entesos anomenen ‘dogmàtica’ (1,18-11,36) i una segona part en que comenta les conseqüències benefactores i positives del do gratuït de la Fe en Jesucrist en tots aquells que l’accepten i la volen viure amb fidelitat.

El text de la nostra Lectio d’avui pertany a aquesta segona part i el mateix Pau en fa el comentari en els versets que segueixen (12, 9-20): L’amor ha de ser sincer, fer el bé i detestar la maldat, cordialitat i tendresa sempre, rivalitat en mostres de respecte, no complir l’obligació del treball amb indolència, esperança i joia han d’anar juntes, mantenir-se forts en els contratemps i afliccions, fer-se presents en la pregària, ser solidaris i hospitalaris amb els necessitats, no maleir mai sinó beneir fins i tot els perseguidors, compartir alegria i llàgrimes amb els altres, viure en harmonia, no somniar grandeses, tendir a conviure amb la gent senzilla, viure en pau amb tothom, no voler passar per savis, interès a fer el bé davant tothom, no prendre’s la venjança pel propi compte, si algun fet, situació o persona mereixen càstig  deixar-ho en mans de Déu, vèncer el mal amb el bé...  

Pau és d’una actualitat indiscutible. Qui afirmi que és antiquat i poc intel·ligible és que no l’ha llegit ni meditat degudament. Els versets de la Lectio d’avui  i els comentaris que Pau hi afegeix seguidament ¿són aplicables ara mateix a cadascun de nosaltres i a les nostres ‘empobrides’ comunitats, o no?

Tipus recurs pastoral: