Diumenge XV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Juliol 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Proïsme és el qui s’aproxima, s’acosta a l’altre amb amor

1.- Ara no ho sé pas, però abans ens apreníem de cor els 10 manaments de la Llei de Déu. I el reguitzell solia acabar: Aquests manaments es clouen en dos: estimaràs Déu i el proïsme com a tu mateix.

2.- Abans el Deuteronomi deia als israelites: La Llei ni és difícil ni inabastable. No és pas al cel, on no pots arribar. Ni massa lluny, a l’altre cap de món. Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.

3.- El savi que es presenta a Jesús s’ho sap de memòria. Però quin dels dos manaments és més important: Déu o el proïsme? Per al savi i per a nosaltres sovint es presenta el conflicte. Sempre hi ha hagut gent que creu que només trobarà Déu en el silenci, en la pregària, en la soledat. I uns altres cuiden trobar-lo només en la misericòrdia i la justícia.

4.- Convé llegir l’evangeli d’avui i del diumenge vinent per superar aquests conflictes. Lluc ens ho aclareix en dos quadres. El primer quadre explica el segon manament amb la història del samarità. El quadre del diumenge vinent aclareix el primer amb la anècdota de Marta i Maria.

5.- La història és molt bonica. I impressionant. La figura central és un pobre malferit i mig mort ajagut a la vora del camí. Tot sol. Els lladres han fugit. I els altres? Hi passen tres personatges. Dos pertanyen al clergat del temple. Tocar un cadàver o un malferit els privava de participar en el culte. Era per a ells una obligació sagrada... I ara els venia com anell al dit. Poden veure el panorama i passar de llarg. Amb bona fe, només caldria si no. La religió els empara. Déu és primer.

6.- El tercer personatge és molt especial. És estranger. I samarità. I ric. I es mirat amb mals cors. S’acosta al malferit i el plany. Se’l mira atentament i amorosament. Li aplica un remei casolà: desinfecta les ferides amb vi i les amoroseix amb oli. I les hi embena. Oi més, el carrega sobre el seu ase i el porta a l’hostal. Renuncia al prestigi i al confort i s’exposa a fer el ridícul. L’amo anant a peu… Samarità havia de ser.

7.- A la pregunta teòrica del savi, Jesús el remet a la teologia del carrer. Déu no està amb el sacerdot i el levita. Déu està en un heretge samarità. El bé és practicat pel dolent de la pel·lícula.

8.- Quin d’aquests tres et sembla que va veure algú per estimar en aquell pobre home que havia caigut en mans de lladres? El savi sap quina mena d’home es, però no diu que sigui samarità. I respongué: «El qui es va compadir d’ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes com ell». Proïsme és el qui s’aproxima, s’acosta a l’altre amb amor, baldament sigui estranger o heretge. El vell particularisme d’Israel i la sagrada legalitat dels fariseus d’abans i d’ara esclaten davant l’evangeli.

9.- En el nostre món, no passa dia que no ens expliquin situacions extremes: els “menes” d’ara, pasteres que s’enfonsen amb centenars de nàufrags, escenes vergonyoses de violència de gènere. Els veiem com noses que més val oblidar. I la nostra civilitzada Europa o la cristianíssima Espanya es fan el sord, el cec i el mut. No sentim la veu de Déu que ens pregunta: On és el teu germà? No ho sé. No sóc pas el seu guardià... Em queda lluny.

10.- Avui el clero surt una mica malparat. I tanmateix entre nosaltres hi hem vist i conegut dos bons samaritans: el P. Sunyol i Mn. Mora –i d’altres!– que posaren tot el seu cor i les seves forces a cercar per als passavolants lloc on dormir i muntar un Jericó on tants germans nostres se senten ben atesos. I amb ells, tantíssimes persones voluntàries que fan també el paper humil i humà del bon samarità. Si no tenen gaires coses a oferir, ofereixen la seva persona, el seu temps, el seu saber, el seu treball. Jesús està molt content de tots ells i molt content de moltíssims de vosaltres que esteu visitant, vestint, donant beure i menjar. Celebreu sense adonar-vos-en l’Eucaristia. Feu el que Jesús vol i fa servint-vos de vosaltres.

Tipus recurs pastoral: