Senyor, de res em serveix que siguis
el Rei de l’univers
si no regnes en el meu cor.
Sovint vull ser el rei de la meva vida,
amar a la meva sense preocupar-me dels altres,
estalviar-me els maldecaps del meu entorn,
refugiar-me en les meves seguretats
i buscar sempre els primers llocs
per rebre elogis i adulacions.
En canvi Tu ens ensenyes un altre camí de reialesa:
el servei als altres.
Si no en som capaços,
és que no manem a la nostra vida.
Ens manen els nostres capricis,
la mandra i la vanitat,
l’avarícia i l’enveja,
la gelosia i l’hedonisme.
Tu ens vols donar el control de la nostra vida
i, per tal que sigui així,
has de ser el Rei del nostre cor,
el centre de les nostres il·lusions,
la força de la nostra voluntat.
Senyor, Rei de l’univers,
et demanem que instauris el teu Regne dins nostre,
que siguem capaços d’obeir-te,
tot seguim el teu exemple,
perquè ets un rei benèvol i servicial.