Diumenge XXXIII de durant l'any

Avui, Senyor, ens invites
a somiar i treballar per un món nou.
Vols que siguem conscients de les dificultats.
Tots els canvis fan més aviat por
i -això sap més greu- podem perdre persones
que s'estimen més continuar fent el que feien
perquè sempre s'ha fet així.

Tu, Senyor, no ets pas
cap profeta de calamitats
això sí, ens recordes que en aquest món
i en l'univers no hi ha res definitiu.
El nostre planeta
és el resultat de cataclismes espacials
i cada pas endavant cultural o científic
ha suposat suor, llàgrimes i molt esforç.

Senyor, el món nou que ens anuncies
no ve acompanyat
de la destrucció de la humanitat.
Ens estimes i has donat la vida per nosaltres.
Fes-nos col·laboradors
de la teva obra de transformació.

Senyor, que la solidaritat
amb les víctimes de les catàstrofes
no es limiti a un sentiment puntual.
Que ajudem totes les organitzacions
i els missioners que treballen en aquests indrets
per evitar que tornin a repetir-se.

Et donem gràcies, Déu i Pare nostre,
per la confiança que la teva paraula comunica:
ja en el salm ens dius que no ens deixaràs
abandonats a la mort o a la destrucció,
sinó que ens ensenyes el camí que duu
a la vida autènticament humana,
tal com Jesús l’ha viscuda.

Et demanem que, en la vida de cada dia,
Jesús sigui la nostra llum en les foscors
que ens envolten i volen omplir-nos el cor;
ja que creiem en el cel nou i la terra nova
on regnarà la justícia, i que seran
fruit del teu amor creador de Pare,
fes-nos viure ja des d’ara
més d’acord amb la nostra fe.

Ara que l’any ja camina cap a la seva fi,
ajuda’ns a saber agrair la teva presència
amorosa en nosaltres cada dia de la vida
i que, com la figuera a cada primavera,
siguem anunciadors i testimonis creïbles
de vida i esperança, de pau i fraternitat.

No permetis, Pare, que l’Església sigui
comunicadora de por, tristesa o pessimisme,
sinó d’aquella joia i festa a desdir
que només es pot trobar a la teva presència.