Gràcies, Senyor Jesús,
perquè proposes com a model
una persona humil i pobra,
amb un gran cor i una generositat total,
potser com aquelles persones
que demanen ajuda a les nostres comunitats,
o com aquelles que, oblidant-se d’elles mateixes,
es dediquen a servir gratuïtament
tots els qui ho necessiten.
Aquesta viuda ens recorda que tu mateix,
essent ric, t’has fet pobre, per enriquir-nos
gràcies a la teva pobresa i generositat;
fes-nos entendre i viure, Senyor Jesús,
que la riquesa més gran de la humanitat
són les persones que generosament
es dediquen a estimar, a fer el bé,
a alleujar el sofriment dels altres,
a compartir gratuïtament la vida
i les qualitats personals;
i fes-nos superar la por de ser generosos.
Senyor, toca el cor dels qui viuen
alimentant el propi egoisme i vanitat
i es creuen superiors als altres:
que descobreixin el valor de la fraternitat
que tu has viscut i proposes;
que entenguin que tot el que tenen
és un regal de l’amor del Pare, que creix
quan es comparteix amb generositat i alegria.
Que no ens proposem mai ser persones
amb la supèrbia dels mestres de la Llei,
sinó amb la generositat d’aquella viuda
que va ajudar Elies, i d’aquella que
tu vas admirar i lloar al temple.
