Diumenge XXXII de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 7 Novembre 2021
Ens ensenyes el camí de la generositat

Senyor, sovint som esclaus de les nostres seguretats.
Ens sentim protegits pels nostres béns materials,
per les nostres relacions familiars,
per la nostra condició social.

Tu vols que gaudim dels regals de la vida,
però ens mostres els perills
d’aferrar-nos a tot el que és efímer,
de posar la nostra felicitat
en mans d’allò que caduca.
En canvi, ens ensenyes el camí de la generositat.

Fes que descobrim com hi ha més goig en donar que en rebre.
Tu mateix, oferint la teva vida,
vas recuperar-la
tot obrint-nos les portes de la salvació.

Que sapiguem imitar la generositat de la vídua
capaç de compartir el que tenia,
perquè coneixia la humiliació de la pobresa.

Que les nostres seguretats no facin que ens oblidem
dels famolencs i dels empresonats,
dels cecs i dels forasters,
de les viudes i dels orfes.

Així serem veritables imatges del teu amor.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
No fer del diner el nostre déu

Senyor, fes-nos generosos
com la vídua del Temple.
Que donem part d'allò que tenim,
no pas allò que ens sobra.

Senyor, que la teva Església
cregui i confiï en la teva Providència.
Que els cristians
no ens deixem arrossegar de l'avarícia
ni fem del diner el nostre déu.

Deslliura'ns, Senyor, del consumisme,
que és una forma subtil d'avarícia.
Ens torna assedegats i addictes.

Senyor, que l'opció preferencial pels pobres
no sigui una simple xerrameca.
Que intuïm les necessitats
de les persones que ens envolten
i que ens sentim feliços
compartint allò que tenim.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Què em teniu preparat?

Senyor,
quan penso en la promesa
d’una vida més enllà de la mort,
em pregunto què em tens preparat.

Sé que m’estimes amb amor de Pare
i que vols compartir amb nosaltres
la teva presència i el teu amor;
però no puc imaginar-me com serà.

El meu coneixement i la meva experiència
estan limitats a les realitats de la terra.

La teva Paraula em diu que,
quan et veuré cara a cada,
seré semblant a tu.

Confio en el teu amor
i camino esperançat
cap a la plenitud de la vida amb tu.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Comparteix amb generositat i alegria

Gràcies, Senyor Jesús,
perquè proposes com a model
una persona humil i pobra,
amb un gran cor i una generositat total,
potser com aquelles persones
que demanen ajuda a les nostres comunitats,
o com aquelles que, oblidant-se d’elles mateixes,
es dediquen a servir gratuïtament
tots els qui ho necessiten.

Aquesta viuda ens recorda que tu mateix,
essent ric, t’has fet pobre, per enriquir-nos
gràcies a la teva pobresa i generositat;
fes-nos entendre i viure, Senyor Jesús,
que la riquesa més gran de la humanitat
són les persones que generosament
es dediquen a estimar, a fer el bé,
a alleujar el sofriment dels altres,
a compartir gratuïtament la vida
i les qualitats personals;
i fes-nos superar la por de ser generosos.

Senyor, toca el cor dels qui viuen
alimentant el propi egoisme i vanitat
i es creuen superiors als altres:
que descobreixin el valor de la fraternitat
que tu has viscut i proposes;
que entenguin que tot el que tenen
és un regal de l’amor del Pare, que creix
quan es comparteix amb generositat i alegria.

Que no ens proposem mai ser persones
amb la supèrbia dels mestres de la Llei,
sinó amb la generositat d’aquella viuda
que va ajudar Elies, i d’aquella que
tu vas admirar i lloar al temple.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
El petit bé que jo puc fer es multiplica quan arriba a les teves mans

Gràcies, Senyor, per tanta gent
que prepara entrepans
sabent que no resoldran la vida
de la gent sense sostre.

Gràcies pels que van a visitar aquella àvia
i mitiguen una mica la seva soledat,
sabent que li queden tants problemes
per resoldre: la salut, l’economia,
la manca d’ascensor.

Gràcies per tants petits herois anònims
que fan tot el que poden i,
el que no poden, ho deixen a les teves mans.

Dóna’m la capacitat d’entrega
de la viuda pobra.
Que aprengui a no fer el bé
esperant ser reconegut i aplaudit,
que accepti passar desapercebut
i que la gent no m’entengui,
perquè sé que el petit bé que jo puc fer
es multiplica quan arriba a les teves mans.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret