Senyor, gràcies per recordar-nos
quin és el manament més important.
Sovint ens n’oblidem i pensem
que hem de fer grans sacrificis
o presentar ofrenes perquè estiguis content.
Busquem el beneplàcit del nostre ego,
complaure l’orgull que ens fa creure que la salvació
depèn del que nosaltres fem.
En canvi, tu només ens demanes el nostre cor,
que t’estimem per damunt
de tantes coses que aparentment satisfan els nostres anhels,
però que no ens acaben d’omplir.
També vols que ens preocupem dels nostres germans
i ens deixes molt clar en quina mesura ho hem de fer.
Si per nosaltres desitgem el menjar,
el vestit, la llar o el treball,
hem de procurar que els altres
també disposin d’aquests béns.
Gràcies, Senyor, per mostrar-nos que l’Amor
és el que dona sentir a la llei.
Perquè si t’estimem a Tu i als altres
aquestes normes deixen de ser una càrrega feixuga
per convertir-se en un camí de salvació.
