Gràcies, Senyor, per donar-nos el teu Esperit,
per donar-nos la teva força, la teva llum, el teu amor.
Sense l’Esperit ens tanquem per por,
per egoisme o enganyats pel miratge de l’autosuficiència.
Però quan abandonem el sentiment infantil
de voler controlar-lo tot,
de creure’ns que som els senyors del món
i de la nostra vida,
quan agafem el camí de la conversió
i deixem que Tu siguis el nostre pastor,
aleshores gaudim de la teva saviesa,
i la teva Paraula penetra en el més profund del nostre cor.
Assaborim la teva presència
en els sagraments, en la pregària,
en la relació amb els germans
o en l’atenció als més febles.
L’Esperit fa que siguis real
i no un simple record d’un passat incert
ni un ideal buit i irrealitzable.
Transforma els nostres cors de pedra
en cors que bateguen com el teu,
que es commouen davant del dolor dels altres,
que s’alegren amb la felicitat dels teus fills.
Senyor, que sempre estiguem oberts per rebre el teu Esperit,
que ni els nostres defectes ni el nostre escepticisme
ofeguin la flama del teu amor.
